El 29 de setembre, vaga general! Per un altre model econòmic i social! Per la sobirania!

1. Perquè les mesures que adopten empobreixen les classes populars, i, a més, ens diuen que ens hi hem d’anar acostumant perquè no hi ha una altra sortida!

2. Perquè retallar la despesa pública dificulta la sortida de la crisi, afebleix el consum i augmenta les possibilitats d’enviar a l’atur més treballadors i treballadores!

3. Perquè no han adoptat cap mesura per reduir l’atur, i en canvi proposen rebaixar el cost de l’acomiadament i que una part es pagui amb els nostres diners!

4. Perquè congelen les pensions de les persones jubilades i tornen a amenaçar a endarrerir l’edat de jubilació als 67 anys!

5. Perquè ens volen reduir el poder adquisitiu dels salaris amb congelacions i retallades com en el cas dels treballadors i treballadores dels sectors públics, mentre no s’atreveixen a fixar límits a les astronòmiques retribucions dels directius de bancs i entitats financeres!

6. Perquè volen convertir en negoci els nostres drets fonamentals com l’educació i la sanitat amb el desviament de recursos de l’escola pública cap a la privada i per la via del copagament!

7. Perquè volen endarrerir (encara més) l’aplicació de la Llei de la dependència i limitar les prestacions d’atur!

8. Perquè ens apugen els impostos als treballadors i treballadores, mentre als bancs i mercats financers no els fan pagar cap cost per la crisi que han provocat!

9. Perquè l’única fórmula que proposen per fomentar l’ocupació juvenil és facilitar els contractes temporals i precaris i donar més poder a les ETT!

10. Perquè totes les mesures les han adoptat unilateralment, sense tenir en compte l’opinió de les organitzacions sindicals i socials. No volem acabar pagant sempre els mateixos! Els costos per sortir de la crisi els han de pagar els que l’han provocat!

L’espoli fiscal i l’opressió nacional ens neguen les competències i els recursos necessaris per poder fer front a la crisi -com ha demostrat la darrera sentència del TC espanyol. Davant d’aquesta situació és ben clara la necessitat d’assolir la plena sobirania per poder avançar en benestar, igualtat i justícia social al nostre país!

La reforma laboral es consolida, amb les noves esmenes, com una agressió als drets laborals sense precedents

La comissió de treball del Congrés dels Diputats va aprovar el passat 29 de juliol en primera instància la reforma laboral gràcies als vots a favor del PSOE i les abstencions de CiU i PNB, amb qui el Govern central havia pactat diverses esmenes que endurien el projecte inicial. Des de la Intersindical-CSC ja vam denunciar les profundes mancances d’aquest projecte, que no tan sols no servirà per sortir de la crisi, sinó que serà contraproduent, en facilitar l’acomiadament en moments d’atur elevat i reduir l’estabilitat laboral precisament quan cal incentivar el consum. Però ara, amb les últimes modificacions, el resultat és encara més nociu per als interessos dels treballadors i les treballadores i una victòria més clara de les tesis patronals.

D’aquesta manera, al projecte inicial, que abaratia l’acomiadament, laminava les garanties de la negociació col·lectiva, eliminava les restriccions per actuar de les ETT i les agències privades de col·locació i aprofundia en la flexibilitat interna al servei de l’empresari, les esmenes més importants pactades i incorporades a la reforma han estat:

– Es permet acomiadar amb una indemnització de 20 dies per any treballat amb un topall de 12 mensualitat en cas que l’empresa “prevegi pèrdues”. No caldrà esperar a què aquestes es consolidin per tal d’obtenir la rebaixa i, amb el frau que té lloc actualment, no costarà gaire maquillar els números.

– Amb l’excusa d’una teòrica lluita contra l’absentisme laboral, es permet acomiadar amb la mateixa indemnització de 20 dies per any treballat amb un topall de 12 mensualitat els empleats i les empleades que faltin a la feina de forma reiterada, encara que sigui per malaltia. De la mateixa manera, els inspectors i inspectores de Seguretat Social podran forçar l’alta d’un/a malalt/a a partir del quart dia de baixa, i no del 14è, com fins ara. El sol fet d’emmalaltir, doncs, pot passar a estar penat o limitat.

– Es consolida la judicialització de les relacions laborals. Quan l’empresari no es posa d’acord amb els i les representants de la plantilla per modificar condicions laborals i evitar complir convenis i contractes, serà un jutge qui determinarà si la mesura convé.

– Qualsevol persona que porti un mes a l’atur, podrà ser contractada a través del contracte de foment de l’ocupació, amb una indemnització per acomiadament de 33 dies per any treballat, enlloc dels 45 dies del contracte indefinit ordinari. Per tal que fos així, en el projecte inicial la persona havia de dur 3 mesos a l’atur.

– Es dóna mig any a sindicats i patronal perquè negociïn la reforma de la negociació col·lectiva. De no posar-se d’acord, legislaria el Congrés, al qual de qui ja sabem de qui està i s’avançaria en noves mesures per laminar la representació col·lectiva i la força dels sindicats.

– Una esmena de CiU ha aconseguit arrencar el compromís que, un cop s’acabi la crisi actual, el Govern procedirà a dificultar la percepció de la prestació d’atur per part dels desocupats i les desocupades, els i les quals estarien obligats/des a assistir a cursos de formació o a acceptar ofertes de feina.